SIDILLÀ / SIDILIANUM
El jaciment arqueològic i conjunt arquitectònic de Sidilianum –Sant Romà de Sidillà (Sant Llorenç de les Arenes, Foixà, Baix Empordà)–, format per un poblat i una església d’època de transició entre el final del món romà i els inicis de l’Edat Mitjana, abandonat fins fa poc temps, ha recuperat el seu valor històric, arqueològic i arquitectònic molt recentment, gràcies al projecte ECLOC, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Foixà i el programa Romànic Obert de la Caixa.
Sidilianum es un jaciment particularment interessant per conèixer l’organització espacial, social, religiosa i de l’imaginari de les societats que visqueren a les comarques gironines en el pas del món romà al món medieval, així com la vertebració, articulació i transformació del territori, els seus usos i el perquè del col·lapse. Sidillà està situat a la riba dreta del Ter, al nord del municipi de Foixà, al turó del Puig Margodell cobert per una arbreda de pins i alzines i una potent capa de sorres originades per la duna fluvial. El conjunt està format per una església i un poblat, i a uns 100 m de distància en direcció al nord un edifici de planta rectangular.
Els documents textuals de finals de segle X i al llarg de l’època medieval citen el lloc com Sediliano, Seyano, Siziliano, Cidiliano i a inicis del segle XIV encara es recorda com Sidilianum. És clarament un antropònim d’origen llatí que es correspon amb la realitat arqueològica. Les restes arquitectòniques visibles a dia d’avui s’assenten sobre el lloc del que fou una explotació privada, una villa romana, amb materials ceràmics dels segles II i III fins inicis del V, que s’afegeixen a les datacions de Carboni 14, que demostren existí una necròpolis a segle V al entorn del edifici dit de Sant Sebastià al extrem nord del conjunt. El que passà als segles VI i VII ho desconeixem des de el punt de vista de l’arqueologia, sens dubte cal veure una continuïtat fins que a segle VIII es construí la fàbrica de l’església que queda en peus. A l’entorn immediat de l’església apareix una necròpolis, especialment intensa a la façana oest amb cronologies de Carboni 14 de segles IX a XI. El poblat, que s’estén a la banda nord de l’església, va ser construït en part sobre una zona cementerial però ben aviat va ser envaït per la duna fluvial. La lluita dels habitants de Sidillà fent front a les sorres va fer que tapiessin tots els accessos als diferents espais i abandonessin el lloc. Ara sabem, també per les datacions radiocarbòniques, que el poblat s’abandona a inicis de segle XI i que molt pocs anys després estava ja cobert per més d’un metre de sorra. La duna cobrí amb rapidesa tota la ocupació, el poblat, l’edifici al nord i l’església, i els habitants es traslladaren a Sant Llorenç de les Arenes, tot recordant el seu lloc d’origen perquè continuaren enterrant els seus morts al bell mig de les sorres.
Val a dir que la redescoberta del lloc als anys 1960 comportaren el buidat de les sorres amb màquines excavadores i l’espoli continuat. Malgrat la consolidació feta pel Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona a inicis dels anys 1980, el jaciment poc a poc s’abandonà i quedà envaït per una densa vegetació. Els treballs duts a terme en els últims anys han revelat que Sidillà és un jaciment d’enorme importància per comprendre la continuïtat i transformació dels llocs d’habitat i edificis religiosos de l’Antiguitat tardana i inicis de l’època medieval. Les intervencions arqueològiques sota la direcció científica de G. Ripoll i F. Tuset, així com el programa de treball i estudi en el marc del projecte ECLOC permetràn oferir noves dades sobre el conjunt d’edificis, el origen, ocupació, transformació i abandó.
Presentación del proyecto de Sidillà
M.A. CAU, R.M. ALBERT, J.M. GURT, V. MARTÍNEZ, C. MAS FLORIT, A. PECCI, P. REYNOLDS, G. RIPOLL, E. TSANTINI y F. TUSET, El Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB) (1992-2015), Pyrenae, Número Especial 50è aniversari 2015, 181-244.
> Un mausoleu tardoromà a Sidillà. Notícia publicada a El Punt Avui (12 de març de 2018)
